Avui...

Avui és un dia trist per nosaltres, avui hem estat eliminats de la millor competició que un equip de futbol pot jugar, la Champions League. Tots els culers sentim aquest dolor, un dolor que ja recordàvem, un dolor que sempre estarà. Ja sabeu el que diu el nostre himne, una bandera ens agermana, i així ens sentim tots d’units, com si fossim germans amb una mateixa passió, amb un cor que batega sang blau-grana i que avui són d’aquests dies que més que mai et sens del Barça.

Quina sort que té la gent que no te el privilegi de sentir aquest dolor, que li és indiferent tot el que passa, que ens miren i es pensen que som gent irracional i estúpida per seguir una cosa tan tonta de veure 22 tius darrera d’una pilota... però quina llàstima que fan, no poder sentir mai aquest dolor, quina llàstima que fan, no poder sentir aquesta passió, l’ il·lusió de cada any, la satisfacció i alegria de les victòries, tot això per ells és indiferent.

Avui, con molts dies em sento afortunat, afortunat de ser del Barça, afortunat de que el meu equip, la meva passió, sigui un dels millors equips del món.

Gràcies Barça, gràcies per tots els moments que em fas passar, tan bons com dolents, i no m’he equivoco si dic que tots els culers estaran d’acord amb mi, tots units fem força, recolzats per una bandera blau-grana.

Visca el Barçaaaaaaaa!!!!

Joder tio... me has emocionado...